Falses cançons de Nadal: «Remember» de Nilsson

Coneixeu cançons de Nadal que, en realitat no ho són? Cançons considerades adequades per a aquestes festes però que, en cap moment, esmenten paraules que hi tenguin relació (pessebre, arbre, Cap d’Any, torrons, Pare Noel…). N’hi ha més de les que pugueu imaginar. I la més sorprenent de totes és «Jingle Bells», escrita a mitjan segle XIX per a la festa d’Acció de Gràcies, no per a Nadal. La reconversió a cèlebre nadala va produir-se per diversos factors (essencialment la radiodifusió durant el període 1930-1950).

La que hem triat per comentar no és tan popular però, probablement, molts la coneixereu, ja sigui directament a través del cantant i compositor, Harry Nilsson, o mitjançant la pel·lícula “Tens un e-mail” (“You’ve Got Mail”, 1998). Nilsson la va escriure el 1972 i la va entregar a la companyia discogràfica amb el simple títol «Remember». Algun clarivident executiu del segell RCA li va afegir la paraula “Christmas”, entre parèntesis, per aprofitar la coincidència del llançament del single durant les festes.

La cançó

«Remember» no parla de Nadal, del Bon Jesús o de regals. Parla de records, de la memòria i de la manera com el passat modela el present. La lletra és una meditació poètica sobre la memòria com a refugi emocional on pots tornar quan estàs afligit, trist… Evoca un passat llunyà però clar, net (“Life was clear”) que contrasta amb la complexitat del món actual. «Remember» diu que la vida només és un record (“Life is just a memory”) i que tancar els ulls per recordar pot consolar-te.

Instrumentalment és mínima, veu i piano (cosa que la fa més íntima). Veu càlida, suau, que augmenta la sensació reflexiva i nostàlgica. I, molt subtilment, s’introdueix una secció orquestral de cordes que reforça la importància dels records que es descriuen, a ritme quasi d’adagio.

Però, no ho dubteu, la genialitat de la cançoneta és la interpretació de Nilsson, la veu de Nilsson. Càlida i potent però al mateix temps angelical.

La pel·lícula

Tal vegada, la comèdia romàntica no és el vostre gènere cinematogràfic favorit però quan, fent zapping, en veis una (de bona, és clar) us hi quedau penjats encara que l’hàgiu vista cinc vegades. Normal. Estan carregades d’alegria de viure, hi predomina l’humor i els conflictes no són tràgics ni irreversibles. A més, les com-rom estan mesclades amb altres gèneres (musical, fantasia, ciència-ficció…) i tots sabem que l’amor triomfarà per damunt de qualsevol entrebanc.

Deu anys després d’haver escrit el guió de “Quan en Harry va trobar la Sally” (probablement la millor comèdia romàntica del cinema), Nora Ephron va dirigir “Tens un e-mail” i, gràcies a diversos factors (la innegable química entre Meg Ryan i Tom Hanks, la manera de captar l’emoció dels inicis d’internet mesclada amb l’encant de les petites llibreries de tota la vida i, el que ens interessa més, la utilització de la música com a reforç de l’atmosfera fílmica), va ser un gran èxit que no ha envellit gens malament.

«Remember» sona quan la protagonista, Kathleen, adornant amb garnaldes un arbre de Nadal, està emocionalment vulnerable (la nostàlgia pel passat, el record matern, el desig de preservar una manera de viure que s’esta extingint), patint pel futur de la petita llibreria infantil (la qual és gairebé un personatge que representa la seva memòria). I, encara que no surti directament en l’escena, ella ja està connectada amb Joe, ja que és una persona que l’escolta i la comprèn (a pesar de ser, en secret, qui l’està arruinant).

Podríem dir que la música d’aquesta escena prepara l’espectador per entendre que l’amor, que més tard apareixerà, no és superficial sinó sòlid, profund. La música, «Remember», expressa allò que ella no verbalitza: fragilitat, tendresa, una tristesa continguda.

Nilsson no ho pogué veure ja que morí el 1994, però l’efecte de sincronització pel·lícula/catàleg d’un artista (sync license diuen els americans) va ser molt important. La banda sonora de “You’ve Got Mail” va ser disc d’or als EUA (més de mig milió de còpies venudes). Nilsson hi apareixia amb dues peces (molt bona versió d’«Over the Rainbow») i una nova generació d’oients el va conèixer. A més, «Remember» va convertir-se en peça fixa de les llistes de reproducció nadalenques a la ràdio i, posteriorment, als serveis de streaming quan Spotify va esclatar i, conseqüentment, es va redescobrir el seu bon catàleg musical.

Per acabar, citem tres excel·lents peces de Nilsson per a tres no menys excel·lents pel·lícules: «Everybody’s Talkin’» a “Midnight Cowboy”, «Jump into the Fire» a “Goodfellas” i «Gotta Get Up» a “A New Year”.

A Spotify he creat una llista, “Nilsson i cinema”, amb un grapat de cançons que surten a diverses pel·lícules: